Hui, quan hem anat a donar menjar a Rosella, ens hi hem trobat una gran
SORPRESA
Li hem dit a la mare que li semblava a ella, i s'ha posat, de contenta...
Mireu-la, que trempadota que és... la ruqueta:
Ens hem posat a pensar quin nom li posaríem
Miquel diu que el nom li té igual, però que la burreta és seua, i hem pensat que té raó perquè li ve pintadeta
Ens ha vingut al cap que despús ahir era el centenari de Valor, i que hui tindria cent anys i dos dies.
Doncs què vos pareix si li posàvem CASSANA?
El qui estiga d'acord, que alce el dit
O que alce la ruqueta
5 comentaris:
que boniqueta que és. Tinc ganes d'anar a veure-la. Besaetes Joan, Sunció, Maria, Miquel, Rafa i la mare de la criatura.
Molt bonica la ruqueta, sempre n'he volgut tindre una (o un), però no tinc lloc a casa ni temps ara d'ocupar-me'n. M'encanten els rucs i algun dia en tindré, crec que formen part d'eixa vida lenta i autèntica que cal tornar a reivindicar i, sobretot, a viure sense presses. Que visquen els rucs!
Aquesta nit li telefonaré a martina i li ho diré, ella hi es a Fragén (Pirineu d'Osca).
El Flare.
yei joannnnnnn,matricúlala en 2ºESO i passarà desapercebuda.....
Què bonica! Cassana m'encanta. A més així els amics apitxats no tindran cap problema.
Una abraçada molt forta a tots els habitants de Ca les senyoretes.
Publica un comentari a l'entrada